Has provat de preguntar a ChatGPT quines empreses recomanaria per a un servei com el teu i hi apareixen dos o tres competidors, però no la teva marca?
És una situació cada vegada més fàcil de detectar. El que no és tan fàcil és interpretar-la.
No hi ha un únic “factor GEO” ni un botó que permeti convèncer ChatGPT perquè recomani una empresa. Tampoc existeix, almenys de manera pública i documentada, una fórmula universal que expliqui per què una marca apareix i una altra no.
El que sí podem fer és analitzar si una empresa deixa prou senyals perquè els sistemes d’IA la puguin trobar, entendre, contextualitzar i contrastar.
Aquesta és la pregunta útil.
Continguts
En resum
ChatGPT no recomana una empresa per un únic factor. El que sí podem revisar és si la marca és rastrejable, explica amb claredat què ofereix, respon preguntes comercials reals, aporta evidències i manté informació coherent entre la web i altres fonts. Si els competidors apareixen més sovint, el punt de partida és diagnosticar en quines consultes, amb quines fonts i amb quina descripció.
1. El símptoma: els competidors apareixen i tu no
Imaginem una consulta senzilla:
“Quines empreses recomanaries per [necessitat concreta] a [mercat]?”
La resposta inclou tres competidors. La teva empresa no hi és.
La primera temptació és pensar que aquelles marques “han fet GEO” i la teva no. Però aquesta conclusió és massa ràpida.
Una resposta d’IA pot variar segons la pregunta, el context, el motor utilitzat, la informació disponible i les fonts que el sistema recupera en aquell moment. Una absència puntual, per tant, no demostra per si sola que una marca sigui invisible.
Però si la mateixa situació es repeteix en diferents preguntes rellevants, davant de diversos competidors i en més d’un motor, ja tenim un senyal que convé investigar.
La qüestió deixa de ser “com faig perquè ChatGPT inclogui la meva empresa?” i passa a ser:
“Quina informació troba sobre la meva empresa, com l’entén i quines evidències té per considerar-la una resposta plausible?”
2. No hi ha un únic factor ni un “botó de GEO”
Una de les idees més perilloses al voltant del GEO és tractar-lo com si fos una nova llista de trucs de posicionament.
No tenim evidència pública que permeti afirmar que existeixen pesos universals del tipus:
- “tenir X mencions dona Y punts”,
- “afegir una FAQ et fa pujar”,
- “aconseguir un backlink et farà aparèixer a ChatGPT”.
Una de les recerques acadèmiques de referència sobre Generative Engine Optimization mostra que la visibilitat en respostes generatives és multifacètica i que l’eficàcia de diferents tècniques varia segons el domini. És a dir: no hi ha una recepta única que funcioni igual a tot arreu. [8]
A més, els mateixos motors documenten sistemes diferents.
OpenAI explica que ChatGPT Search pot cercar al web, utilitzar fonts externes i mostrar cites. [1] Google indica que les bones pràctiques SEO continuen sent rellevants per a AI Overviews i AI Mode i que no cal cap “optimització especial” addicional per aparèixer-hi. [4] Bing, per la seva banda, vincula les experiències d’IA amb la mateixa base de rastreig, indexació i qualitat que utilitza la cerca. [5]
Per tant, parlar de “factors de ranking de ChatGPT” com si fossin una fórmula tancada és, avui, anar més enllà del que podem demostrar.
3. La IA ha d’entendre clarament qui ets i què fas
Abans que una empresa pugui ser recomanada, el sistema ha de poder interpretar-la.
Això sembla obvi, però moltes webs corporatives continuen deixant preguntes bàsiques sense una resposta clara:
- Què ofereix exactament l’empresa?
- Per a quin tipus de client?
- En quins sectors?
- En quins mercats?
- Amb quina especialització?
- Quins problemes resol?
- Quines diferències hi ha entre els seus serveis?
- On opera?
Si aquestes respostes són disperses, ambiguës o contradictòries, la marca és més difícil d’interpretar.
Això no significa que redactar una frase més explícita garanteixi una aparició en una resposta d’IA. Significa una cosa més elemental: si una empresa no explica bé què és, què fa i per a qui ho fa, qualsevol sistema que intenti sintetitzar informació sobre ella parteix d’una base pitjor.
Per això, una revisió GEO comença sovint per una qüestió molt poc espectacular: comprovar si la informació principal de la marca és clara, coherent i verificable.
4. La web continua sent una peça central
L’arribada de ChatGPT, Gemini, Perplexity o Copilot no converteix la web en irrellevant.
De fet, la documentació oficial dels principals motors apunta en la direcció contrària.
Google afirma que les bones pràctiques SEO continuen sent aplicables a les seves experiències d’IA. Bing explica que Copilot i altres experiències generatives comparteixen la base de rastreig i indexació de la cerca tradicional. OpenAI indica que, perquè una web pugui formar part dels resums i fragments de ChatGPT Search, cal que el seu rastrejador de cerca pugui accedir al contingut. [3]
Això ens porta a una conclusió bastant menys atractiva que “hackejar ChatGPT”, però molt més útil:
Si la teva web és difícil de rastrejar, està mal estructurada, no explica bé els serveis o té informació desactualitzada, GEO no és una capa que pugui arreglar-ho des de fora.
La base tècnica i informativa continua important.
5. Les preguntes reals importen més que parlar només de la marca
Una empresa pot aparèixer perfectament quan algú pregunta directament pel seu nom i, en canvi, no existir en les preguntes que tenen valor comercial.
Per exemple:
- “Quines empreses fabriquen [producte] a Europa?”
- “Quins proveïdors recomanaries per [necessitat]?”
- “Quines alternatives hi ha a [competidor]?”
- “Quina empresa té experiència en [sector]?”
- “Compara [empresa A] i [empresa B] per [criteri].”
Aquest tipus de consultes són especialment importants perquè representen moments de descoberta, orientació i comparació.
Bing, per exemple, ja mostra en la seva eina AI Performance quines consultes de grounding —les consultes que utilitza per fonamentar les respostes— s’associen a les cites d’un lloc. La mateixa documentació recomana alinear el contingut amb la intenció i amb els tipus de preguntes que realment alimenten les respostes. [6]
Això encaixa amb un canvi de criteri important: no n’hi ha prou amb preguntar “què diu ChatGPT de la meva empresa?”.
Cal preguntar també “en quines situacions comercials la meva empresa apareix com una opció?”.
6. Autoritat no és publicar més contingut
Una altra simplificació habitual és pensar que, si una empresa publica més articles, tindrà automàticament més visibilitat en IA.
No necessàriament.
Bing recomana profunditat temàtica, claredat, informació actualitzada i afirmacions sostingudes amb evidència. La recerca GEO també mostra que no totes les tècniques tenen el mateix efecte segons el context.
Això ens interessa especialment perquè diferencia dues coses:
Publicar contingut
Construir informació útil i creïble
Una pàgina de servei completa, un cas ben documentat, una dada pròpia explicada amb context o una acreditació verificable poden ser més útils que cinc articles genèrics.
La pregunta no és quant contingut tens, sinó si existeix prou informació perquè un tercer —persona o sistema— pugui entendre per què la teva empresa és rellevant per a aquella necessitat.
7. El que altres fonts diuen de tu també importa
La web pròpia és una font de primera part: és l’empresa explicant-se a si mateixa.
Per això és important revisar també l’ecosistema extern.
OpenAI documenta que ChatGPT Search utilitza informació recuperada del web i de proveïdors de cerca. [2] Perplexity descriu el seu funcionament com una síntesi basada en múltiples fonts amb cites a les fonts originals. [7]
Això no permet afirmar que una menció concreta en un mitjà et farà aparèixer en una recomanació.
Sí que permet entendre una idea més general:
Una marca existeix digitalment més enllà del seu propi domini.
Associacions empresarials, mitjans sectorials, partners, distribuïdors, directoris rellevants, ressenyes, casos, premis o certificacions poden aportar context i verificació.
Per això el treball d’autoritat no s’hauria de reduir a “aconseguir backlinks”.
La pregunta útil és:
“Quines fonts independents ajuden a explicar i validar qui som?”
8. Consistència i exactitud: un problema menys visible
Una empresa pot tenir bona informació, però repartida de forma incoherent.
- Una web diu una cosa.
- Un perfil antic diu una altra.
- Un partner utilitza una descripció diferent.
- Un directori conserva serveis que ja no existeixen.
- La marca opera en tres mercats, però algunes fonts només en mostren un.
Aquest tipus de discrepàncies compliquen la interpretació de l’entitat.
Bing recomana explícitament mantenir la informació actualitzada, clara i coherent. OpenAI, per la seva banda, adverteix que les respostes de cerca poden contenir informació incompleta o incorrecta.
Per això una auditoria de visibilitat en IA no hauria de mirar només “si la marca surt”, sinó també:
- què diu d’ella,
- si és correcte,
- si associa els serveis adequats,
- si confon ubicacions,
- si omet especialitats importants,
- si barreja informació antiga.
A vegades, el problema no és absència. És mala representació.
9. Què pot fer una empresa si detecta una bretxa davant la competència?
No començaria generant cinquanta articles ni buscant mencions sense criteri.
El procés més raonable és:
1. Diagnosticar. Quines preguntes importen? On apareixes? On no? Qui apareix? Quines fonts es fan servir?
2. Comparar. Quins competidors són recurrents i per quins tipus de consulta?
3. Revisar la base pròpia. Web, serveis, arquitectura, claredat, continguts, SEO tècnic, dades i evidències.
4. Revisar la base externa. Mitjans, associacions, partners, directoris, ressenyes i altres fonts rellevants.
5. Prioritzar. Què és un problema estructural? Què es pot corregir ràpidament? Què necessita contingut? Què necessita autoritat?
6. Monitoritzar. Repetir un conjunt estable de prompts i observar l’evolució.
Aquest ordre és menys espectacular que buscar “trucs per sortir a ChatGPT”, però converteix una sensació en un diagnòstic.
10. La pregunta no és “com convenço ChatGPT?”
Si els teus competidors apareixen i tu no, no assumiria que existeix una tàctica secreta que ells coneixen i tu no.
Miraria abans si els sistemes tenen prou informació per:
- trobar-te,
- entendre què fas,
- relacionar-te amb una necessitat concreta,
- contrastar el que afirmes,
- distingir-te dels competidors,
- i descriure’t de manera consistent.
Aquesta és la base sobre la qual té sentit treballar la visibilitat en IA.
No podem garantir que una marca aparegui en una posició concreta. Tampoc podem convertir una resposta generativa en una SERP estable.
Però sí podem detectar si existeixen buits clars d’informació, autoritat, coherència o descobribilitat i actuar-hi.
Si els teus competidors apareixen més que tu, el primer pas no és intentar “convèncer ChatGPT”.
És entendre quins senyals i fonts estan marcant la diferència.
Vols saber quines marques apareixen quan els teus clients fan preguntes relacionades amb el teu mercat?
A Èmfasi podem construir una línia base de visibilitat en IA, comparar-la amb els teus competidors i detectar quines àrees convé prioritzar abans de començar a executar accions.
Fonts utilitzades
[1] OpenAI — Searching the web with ChatGPT. Explicació del funcionament de ChatGPT Search, les cites i la necessitat de verificar les respostes.
[2] OpenAI — Introducing ChatGPT Search. Informació sobre l’ús de cerques web, fonts externes i context conversacional a ChatGPT Search.
[3] OpenAI — Publishers and Developers FAQ. Documentació sobre el paper d’OAI-SearchBot en la inclusió de contingut dins de ChatGPT Search.
[4] Google Search Central — AI features and your website. Recomanacions oficials de SEO per a AI Overviews i AI Mode, sense necessitat d’una optimització especial addicional.
[5] Microsoft Bing — Webmaster Guidelines. Directrius de rastreig, indexació, qualitat i visibilitat en els sistemes de cerca i les experiències d’IA.
[6] Microsoft Bing — AI Performance. Informació sobre mètriques de cites, consultes de grounding i recomanacions de contingut per a la visibilitat en IA.
[7] Perplexity — What is Pro Search?. Descripció del funcionament basat en múltiples cerques i la síntesi d’informació procedent de diverses fonts.
[8] Princeton / ACM KDD 2024 — GEO: Generative Engine Optimization. Recerca sobre la visibilitat generativa multifactorial i la variació dels resultats segons el domini.
No hi ha una llista pública i universal de factors de ranking de ChatGPT comparable a la que moltes persones associen al SEO tradicional. Els motors d’IA poden utilitzar cerca web, indexació, fonts externes, context i altres sistemes. Per això és més prudent parlar de senyals, descobribilitat, claredat i evidències que d’una fórmula de ranking.
No es pot afirmar de manera general. Els backlinks poden formar part d’una estratègia d’autoritat digital i SEO, però no hi ha evidència pública que permeti establir una relació directa del tipus “més backlinks = més recomanacions a ChatGPT”.
Sí. Google i Bing indiquen que les bones pràctiques SEO, el rastreig, la indexació i la qualitat del contingut continuen sent rellevants per a les seves experiències d’IA. Això no significa que SEO i GEO siguin exactament el mateix, sinó que comparteixen una part important de la base.
Es pot construir una línia base utilitzant un conjunt estable de preguntes, motors, competidors i indicadors: freqüència d’aparició, context, serveis associats, exactitud, fonts citades i evolució. No és un rànquing universal, però sí una metodologia de monitorització.
No. Les respostes poden variar i els motors no ofereixen un sistema públic que permeti garantir una aparició o una posició concreta. El treball GEO consisteix a millorar les condicions perquè la marca sigui fàcil de trobar, entendre, contrastar i considerar.


