Fa unes setmanes, preparant una ponència per a empreses del sector del self-storage en una trobada d’AESS a Barcelona, vam partir d’una pregunta molt concreta:
Quan una persona necessiti un traster i ho pregunti directament a ChatGPT o a un altre sistema d’IA, la resposta mencionarà la teva empresa o la de la competència?
La pregunta era sectorial. La conclusió, no.
Durant anys hem treballat perquè les empreses apareguessin quan algú buscava. Ara també hem de treballar perquè siguin enteses, verificades i considerades quan algú pregunta a una IA.
El SEO continua sent important. Google Ads continua sent una via de captació. El Perfil d’Empresa de Google continua sent essencial per a molts negocis locals. Però la descoberta digital ja no passa només per una llista de resultats i un clic.
El client també pot explicar la seva situació, afegir context i demanar directament una orientació o una recomanació.
Això obre una nova pregunta per a qualsevol empresa: quan un potencial client expliqui el seu problema a una IA, la teva empresa formarà part de la resposta?
Continguts
La pregunta que va obrir la ponència: quan algú pregunti per un traster, sortiràs tu o la competència?
El self-storage és un sector especialment clar per entendre aquest canvi perquè la necessitat acostuma a aparèixer quan alguna cosa canvia en la vida o en el negoci del client.
- Una reforma.
- Una mudança.
- Una separació.
- Una herència.
- Un canvi temporal de ciutat.
- Un ecommerce que s’ha quedat sense espai.
En aquestes situacions, el client no sempre sap com es diu exactament el servei que necessita ni quina mida de traster ha de contractar. Sap què li passa.
Durant la ponència «La nueva visibilidad digital», presentada per Pere Manent a l’Encuentro AESS de Barcelona, vam comparar dues formes d’expressar una necessitat.
Una cerca convencional podria ser:
“trasteros cerca de mí”
Una pregunta a una IA podria ser:
“On puc guardar els mobles durant una reforma, a prop de casa i sense permanència?”
La diferència no és només la longitud de la consulta.
La segona pregunta conté una situació, una necessitat, una ubicació implícita i un criteri de decisió. El client ja no comprimeix necessàriament el seu problema en una keyword: pot explicar-lo.
I aquesta és la idea que va donar origen a tota la ponència: el client ja no només busca. Ara també pregunta.
El client ja no només busca: explica una situació i pregunta
El canvi més important no és simplement que existeixi ChatGPT. És que la conversa amb sistemes d’IA s’ha incorporat a activitats quotidianes d’informació, orientació i presa de decisions.
Un estudi publicat per OpenAI el setembre de 2025, basat en l’anàlisi de 1,5 milions de converses de consumidors, situava ChatGPT en 700 milions d’usuaris actius setmanals en aquell moment. El mateix estudi classificava aproximadament el 49% dels missatges analitzats dins la categoria “Asking”: usuaris que buscaven informació, orientació o assessorament.
Aquesta dada és especialment rellevant per a la visibilitat digital perquè descriu un comportament: preguntar.
Una keyword comprimeix la necessitat. Una pregunta contextual l’explica
Pensem de nou en el self-storage.
“trastero Sabadell” és una consulta.
Però darrere d’aquesta consulta hi pot haver una persona que reforma el pis durant dos mesos, una família que està entre dues mudances o un petit ecommerce que necessita espai temporal per guardar estoc.
No totes necessiten exactament la mateixa informació.
Quan el client pot explicar el context complet, els criteris apareixen dins de la mateixa pregunta:
- “Necessito guardar mobles durant dos mesos.”
- “Ha de ser a prop.”
- “No vull una permanència llarga.”
- “Em preocupa la seguretat.”
- “No sé quants metres necessito.”
Abans el client sovint comprimia la necessitat. Ara pot explicar-la.
Per a les empreses, això obliga a mirar més enllà de la keyword i preguntar-se quines situacions, dubtes i criteris de decisió existeixen realment darrere de les cerques.
De la llista de resultats a una resposta construïda
Un cercador tradicional ordena resultats. Un sistema generatiu pot sintetitzar informació i construir una resposta a partir del context de la pregunta i de les fonts o sistemes d’informació als quals té accés.
Google mateix ha anat incorporant aquesta lògica a Search. Quan va ampliar AI Overviews a més de 100 països i territoris l’octubre de 2024, la companyia afirmava que la funcionalitat arribaria a més de 1.000 milions d’usuaris mensuals. I, en presentar AI Mode el març de 2025, Google el va descriure com una experiència especialment pensada per a preguntes matisades, comparacions, raonament i consultes complexes de diverses parts.
Per tant, no estem parlant únicament d’usuaris que abandonen Google per anar a ChatGPT.
La mateixa cerca de Google incorpora experiències en què la IA ajuda a interpretar la consulta, reunir informació i construir una resposta abans o al costat dels resultats tradicionals.
La llista d’enllaços no ha desaparegut. Hi conviu una nova capa de visibilitat.
I en aquesta capa, ser el resultat número quatre i ser una de les empreses mencionades en una resposta són dos tipus de presència diferents.
Abans competies per posició. Ara també competeixes per menció
En SEO, la posició és una forma de visibilitat. Com més amunt apareix una pàgina per una cerca rellevant, més opcions té de ser vista i rebre un clic.
En una resposta generada per IA, la unitat de visibilitat pot ser diferent: una font citada, una marca mencionada, una empresa inclosa entre diverses opcions o una solució descrita com a pertinent per a una situació.
Per això, una de les idees centrals de la ponència és aquesta:
Abans competies per posició. Ara també competeixes per menció.
El matís del “també” és important.
El SEO no ha deixat de tenir sentit. La publicitat en cercadors no ha deixat de generar demanda. El Perfil d’Empresa de Google continua sent fonamental per a molts negocis locals.
El que ha canviat és que una empresa necessita pensar la seva visibilitat en més d’un entorn de descoberta.
La pregunta ja no és només “per quines keywords posicionem?”.
També és: “en quines preguntes, situacions i processos de decisió hauríem de ser una resposta possible?”.
SEO, SEM i GEO: tres capes complementàries de visibilitat
SEO, SEM i GEO no són alternatives. Responen a mecanismes de visibilitat diferents i poden formar part de la mateixa estratègia digital.
El SEO treballa perquè les pàgines d’una empresa siguin rastrejables, comprensibles, rellevants i competitives en els resultats orgànics dels cercadors.
El SEM incorpora visibilitat pagada. En el context de cerca, permet aparèixer davant de persones que expressen una determinada intenció mentre hi ha una inversió publicitària activa.
El GEO —Generative Engine Optimization— és el treball orientat a millorar com una marca, una entitat i la seva informació poden ser descobertes, enteses, verificades, citades o mencionades en entorns de cerca i resposta generativa.
El terme GEO es va formalitzar en la recerca «GEO: Generative Engine Optimization», publicada inicialment el 2023 per Pranjal Aggarwal i altres investigadors. El treball planteja precisament el problema de la visibilitat dels creadors i de les fonts quan els motors generatius sintetitzen una resposta a partir de múltiples informacions.
A la pràctica, el GEO no consisteix a repetir el nom de la marca més vegades ni a afegir un fitxer màgic al web.
Tampoc hi ha una recepta universal que garanteixi que ChatGPT, Gemini, Perplexity o qualsevol altre sistema mencionin una empresa.
A Èmfasi entenem la visibilitat en IA com una disciplina de diagnòstic, ordenació i construcció d’actius digitals. Primer cal entendre en quines preguntes una empresa hauria de ser visible. Després cal comprovar què saben i què diuen els diferents sistemes. I, a partir d’aquí, treballar la precisió, la citabilitat i l’autoritat de la informació disponible.
Mòdul de descàrrega: «La nueva visibilidad digital»
Aquesta ponència de Pere Manent, presentada a l’Encuentro AESS de Barcelona, explica visualment el pas de competir per posicions a competir també per mencions a partir d’un cas especialment clar: el sector del self-storage.
La presentació inclou exemples de preguntes de clients, el marc de claredat, coherència i autoritat i una fulla de ruta pràctica de set passos.
Descarrega «La nueva visibilidad digital» en PDF
Què necessita una IA per entendre una empresa? Una imatge nítida
Durant la ponència vam utilitzar una idea molt simple: una empresa pot projectar una imatge digital nítida o una imatge borrosa.
Una IA no pot telefonar a un centre de self-storage per preguntar-li quines mides de traster ofereix, quines zones cobreix, com funciona l’accés o en quines situacions acostumen a contractar-lo els clients.
Treballa amb la informació disponible en els entorns i fonts als quals pot accedir en cada context.
Algunes empreses ofereixen una imatge digital nítida: la seva activitat és fàcil d’entendre, les dades són coherents i existeixen fonts o senyals que permeten verificar qui són i què fan.
Altres ofereixen una imatge borrosa: una web genèrica, serveis explicats amb paraules buides, dades diferents segons el canal, fitxes desactualitzades i molt poques referències externes.
El marc que vam presentar a AESS és aquest:
Claredat + coherència + autoritat = una imatge digital més nítida de l’empresa.
No és una fórmula matemàtica ni una garantia de recomanació. És un criteri estratègic per detectar si la informació disponible facilita o dificulta que una persona —i també un sistema d’IA— entengui correctament una empresa.
Claredat: que s’entengui què fas i quan ets una solució
Una web no és clara perquè tingui una frase creativa a la portada. És clara quan permet respondre preguntes concretes.
- Què fa exactament l’empresa?
- Per a qui treballa?
- On opera?
- Quins serveis ofereix?
- En quines situacions acostumen a necessitar-la els clients?
- Què la diferencia d’una alternativa similar?
En el cas d’un centre de self-storage, dir “espais adaptats a tu” aporta poca informació.
Explicar quines mides de traster hi ha, on és el centre, quines zones té a prop, com funciona l’accés i per a quines situacions s’utilitza habitualment el servei deixa moltes més relacions explícites.
La claredat no consisteix a escriure per a una màquina.
Consisteix a deixar de donar per sabut allò que només sap l’equip intern de l’empresa.
Coherència: que la informació es pugui contrastar
La informació d’una empresa no existeix només al seu web.
En el cas d’un centre de self-storage, també pot aparèixer al Perfil d’Empresa de Google, a AESS, en directoris sectorials, mitjans locals, xarxes socials o webs d’altres entitats.
Si la web mostra un horari, el Perfil d’Empresa de Google en mostra un altre i un directori conserva una adreça antiga, la imatge digital perd precisió.
Per a un client ja és confús.
Per a qualsevol sistema que intenti reunir i contrastar informació, tampoc és una base ideal.
Treballar la coherència significa identificar les dades i afirmacions importants de la marca, establir quina és la font oficial i revisar que els principals punts de presència digital no expliquin versions incompatibles de la mateixa empresa.
Autoritat: donar raons verificables per considerar-te
Dir “som líders”, “som referents” o “oferim el millor servei” és autopromoció.
L’autoritat digital necessita proves, context i fonts.
Aquestes proves poden adoptar formes diferents: trajectòria verificable, casos explicats amb detall, certificacions, documentació tècnica, autors identificats, dades pròpies ben contextualitzades, participació activa en associacions o mencions de tercers.
En el self-storage, les ressenyes poden aportar un context especialment útil.
Una valoració de cinc estrelles sense text expressa satisfacció. Una ressenya que explica que una persona va necessitar guardar els mobles durant una reforma de tres mesos, que valora l’accés i que va recuperar-ho tot en bon estat conté molta més informació sobre la situació, el servei i els atributs percebuts.
Això no significa que existeixi una equivalència automàtica entre “ressenya descriptiva” i “més visibilitat en IA”.
Significa que existeix més informació contextual sobre com els clients descriuen l’empresa i els problemes que resol.
El self-storage és el cas de partida. El canvi afecta molts altres sectors
La pregunta que vam plantejar a AESS era molt concreta:
Quan un client de la teva zona pregunti a ChatGPT per un traster, li dirà el teu nom o el de la competència?
Però canviem “traster” per qualsevol altra necessitat.
- Quina empresa pot instal·lar aire condicionat a casa meva i fer també el manteniment?
- Quin fabricant europeu té teixits tècnics ignífugs per a un projecte contract?
- Quina empresa em pot fer una mudança i guardar els mobles mentre acabo la reforma?
- Quin parquet és més adequat per a una casa amb nens i un gos?
El patró és el mateix.
El client explica una situació, introdueix criteris i espera una resposta útil.
Per això, el que vam observar preparant una ponència per al self-storage és una transformació molt més àmplia de la visibilitat digital.
De les keywords a les situacions reals
El SEO continuarà necessitant recerca de demanda, intenció de cerca i decisions sobre quines URLs han de respondre a cada necessitat.
Però la conversa amb una IA ens obliga a mirar una capa que de vegades havíem simplificat massa: la situació real que existeix darrere de la keyword.
En self-storage, “trastero Sabadell” pot amagar una reforma, una separació, una mudança, una herència o un ecommerce que s’ha quedat sense espai.
Una estratègia de continguts preparada per a aquest escenari no crea cinquanta articles artificials variant la mateixa keyword.
Construeix una arquitectura d’informació capaç de respondre, amb una URL i un format adequats, les situacions, comparacions, dubtes i criteris de decisió reals del client.
Això és bo per a les persones.
És bo per al SEO quan respon a una intenció real.
I també genera informació més específica que els sistemes generatius poden interpretar, recuperar o utilitzar quan construeixen respostes, sempre en funció del sistema i de les fonts disponibles.
Set accions per començar a treballar la visibilitat en IA avui mateix
La visibilitat en sistemes d’IA és canviant i no existeix una acció única que garanteixi una menció. Però sí que hi ha un procés raonable per diagnosticar el punt de partida i construir una base millor.
1. Comprova què diuen els sistemes d’IA sobre la teva empresa
No comencis modificant la web a cegues.
Defineix preguntes reals que faria un client, prova-les en diferents motors i registra què passa.
En un centre de self-storage, no preguntis només pel nom de l’empresa. Prova situacions: una reforma de dos mesos, una mudança, una necessitat d’espai per a un ecommerce o una consulta sobre la mida de traster necessària.
- La marca apareix?
- En quins contextos?
- La informació és correcta?
- Quines empreses apareixen quan tu no hi ets?
- Quines fonts mostra el sistema quan les cita?
Una consulta aïllada no és una auditoria. Cal treballar amb un mapa estable de preguntes i repetir la mesura.
2. Unifica la informació essencial de l’empresa
Nom, ubicacions, dades de contacte, àmbit geogràfic, serveis i descripcions essencials han de partir d’una font oficial clara.
L’objectiu no és que tots els textos siguin idèntics.
L’objectiu és que no expliquin empreses diferents.
3. Revisa les pàgines que expliquen els serveis, productes i ubicacions
Una home corporativa difícilment pot explicar totes les relacions importants d’un negoci.
Les pàgines de servei, producte, categoria, sector o ubicació han de tenir una funció clara dins de l’arquitectura.
En un negoci de self-storage amb diversos centres, cada ubicació ha de deixar clar on és, a quines zones dona servei, quines característiques té i quines necessitats pot resoldre.
En una empresa industrial, pot ser necessari estructurar l’oferta per ús, sector, prestacions tècniques o certificacions.
La lògica és la mateixa: fer explícites les relacions importants.
4. Respon les preguntes reals del client
Recull preguntes de comercials, formularis, trucades, reunions, ressenyes, cerques i equips d’atenció al client.
Algunes mereixeran una resposta breu dins d’una pàgina de servei. Altres necessitaran una FAQ. Algunes justificaran una guia, una comparativa, un cas o una nova pàgina.
La decisió ha de partir de la intenció i de l’arquitectura, no de l’obsessió per publicar més.
5. Construeix evidències i context
Identifica quines afirmacions importants fa la teva empresa.
- “Tenim experiència.”
- “Som especialistes en X.”
- “Treballem per al sector Y.”
- “El nostre producte compleix Z.”
Ara fes la pregunta incòmoda: on està explicat i acreditat?
Una marca amb autoritat no només acumula adjectius. Construeix actius que permeten comprovar la seva experiència, especialització i trajectòria.
6. Revisa la presència externa
Associacions, partners, mitjans sectorials, directoris rellevants i altres fonts externes formen part de la identitat digital de l’empresa.
En el context de la ponència, AESS és un bon exemple de font sectorial rellevant per a les empreses de self-storage.
No es tracta de donar-se d’alta en cent directoris.
Es tracta d’identificar quines fonts són realment pertinents per al sector, la ubicació i el mercat de la marca, i assegurar que la informació important sigui correcta.
7. Mesura de manera recurrent
Una auditoria de visibilitat en IA és una fotografia.
Els sistemes canvien, les fonts es modifiquen, apareixen nous competidors i una mateixa pregunta pot produir respostes diferents.
Per això, la mesura ha de ser recurrent.
A Èmfasi treballem amb mapes de prompts vinculats a objectius de negoci, mercats, intencions, riscos i URLs. Això permet comparar l’evolució i, sobretot, convertir les observacions en decisions sobre actius digitals concrets.
La visibilitat en IA no és una campanya ni un “hack de ChatGPT”
Un dels errors més fàcils és buscar un truc ràpid per “sortir a ChatGPT”.
La visibilitat digital mai no ha funcionat bé a llarg termini quan es redueix a una llista de trucs, i el GEO no hauria de repetir aquest error.
Els motors generatius són sistemes canviants i, en molts aspectes, de caixa negra. La recerca sobre GEO ha mostrat que les estratègies poden tenir efectes diferents segons el domini i el context. No hi ha una única recepta aplicable a totes les empreses.
Per això, el treball més sòlid és també el menys espectacular de vendre:
- entendre què pregunta el client;
- definir en quines respostes la marca hauria de tenir sentit;
- mesurar com apareix avui;
- ordenar la informació;
- crear els actius que falten;
- millorar la verificabilitat;
- i repetir el diagnòstic.
No és substituir el SEO.
És ampliar la pregunta que fem sobre la visibilitat digital.
Durant anys hem treballat per aparèixer quan algú buscava. Ara també quan algú pregunta
La pregunta que va obrir la ponència d’AESS continua sent útil:
Quan una persona pregunti a una IA per un traster a la seva zona, la resposta mencionarà la teva empresa o la de la competència?
Però la pregunta ja no és només per al self-storage.
Qualsevol empresa hauria de preguntar-se si, quan un potencial client expliqui el seu problema a una IA i demani orientació o una recomanació, existeix prou informació perquè el sistema entengui què fa, on opera, quines situacions resol i per què pot ser una opció pertinent.
Durant anys hem treballat per aparèixer quan algú buscava.
Ara també hem de treballar per aparèixer quan algú pregunta.
No es tracta d’endevinar el futur.
Es tracta de comprovar la visibilitat actual de l’empresa i decidir què cal construir a partir d’aquí.
La ponència completa «La nueva visibilidad digital», presentada per Pere Manent a l’Encuentro AESS de Barcelona, està disponible per descarregar en PDF. El document recull el recorregut visual original, els exemples aplicats al sector del self-storage i la fulla de ruta de set passos utilitzada durant la sessió.
Descarrega «La nueva visibilidad digital» en PDF
Preguntes freqüents sobre GEO i visibilitat en IA
Què és la visibilitat en IA?
La visibilitat en IA és el grau i la manera en què una marca, empresa, producte o font apareix representada en respostes generades per sistemes d’intel·ligència artificial. No s’ha de mesurar només com un “sí” o “no”. Cal observar en quines preguntes apareix la marca, amb quina precisió, en quin context, si és citada o mencionada i quines altres entitats són associades a la resposta.
Què és el GEO o Generative Engine Optimization?
El GEO —Generative Engine Optimization— és el treball orientat a millorar la visibilitat i la correcta representació de continguts, fonts i entitats en motors i experiències de resposta generativa. Inclou diagnosticar preguntes rellevants, analitzar respostes, revisar la informació disponible, millorar la claredat i la coherència de les entitats i construir fonts i continguts més útils i verificables. No existeix una acció que garanteixi una menció en tots els sistemes d’IA.
El GEO substitueix el SEO?
No. SEO i GEO treballen mecanismes de visibilitat relacionats però diferents. El SEO se centra en la descoberta, la indexació, la rellevància i el posicionament en cercadors. El GEO amplia l’anàlisi cap a entorns on un sistema generatiu sintetitza una resposta, selecciona fonts o menciona entitats.
Com pot una empresa saber si ChatGPT o altres IA la mencionen?
Cal definir un conjunt estable de preguntes que representin situacions reals del client i provar-les de manera recurrent en els motors que es volen analitzar. Després s’han de registrar mencions, precisió, context, competidors i fonts mostrades quan existeixin. Fer una única pregunta manual no és suficient perquè les respostes poden variar.
Quina informació ajuda una IA a entendre millor una empresa?
No existeix una llista universal vàlida per a tots els motors, però una empresa és digitalment més comprensible quan deixa clara la seva identitat, activitat, serveis, productes, ubicacions, mercats, públics, especialització i situacions que resol. Aquesta informació guanya força quan és coherent entre els principals canals i pot contrastar-se amb contingut, documentació o fonts externes pertinents.
Les ressenyes poden influir en la visibilitat en sistemes d’IA?
Les ressenyes formen part de la informació pública disponible sobre moltes empreses, especialment en entorns locals. Una ressenya descriptiva pot aportar context sobre el tipus de client, la situació, el servei utilitzat i els atributs valorats. Ara bé, no s’ha d’afirmar que una determinada quantitat o fórmula de ressenyes garanteixi una menció en una IA. L’objectiu ha de ser obtenir opinions reals i útils, no fabricar textos pensats per manipular un sistema.
