Fa temps que investiguem i parlem sobre intel·ligència artificial, però des de fa sis mesos ens hem submergit de ple en aquesta espiral. La intel·ligència artificial ha entrat com un tsunami en la nostra manera de treballar. A vegades per ordenar idees. D’altres, per desbloquejar una direcció, provar una estructura, desenvolupar un design system, corregir, unificar o resoldre en minuts allò que abans ens ocupava molt més temps. Això no vol dir que tot surti bé a la primera, ni que pensi per nosaltres.
El valor no és deixar que pensi per nosaltres, sinó disposar de més recursos per fer-ho millor.
Continguts
La IA com a part del procés
Un dels errors més habituals és tractar-la com una solució tancada. Cal provar, ajustar, tornar enrere i decidir què té sentit per a aquell projecte i què no. Perquè una proposta pot semblar correcta i, tot i així, no encaixar amb l’usuari, amb el negoci o amb el moment en què es troba el projecte.
Podem demanar una estructura, una navegació, un text o diverses alternatives visuals. Però rebre una resposta no vol dir haver resolt el problema.
A vegades el resultat serà atractiu, però confús. Altres vegades repetirà fórmules que funcionen en altres projectes, però no en el nostre. Fins i tot pot tenir tot el context i, tot i així, prendre una direcció que no ens serveix.
Aquí continua havent-hi la nostra feina: mirar què proposa, entendre què aporta i decidir què val la pena conservar. El seu valor és ajudar-nos a explorar, no decidir per nosaltres. I és aquí on entra a formar part del procés de disseny.
Les preguntes importants continuen sent les mateixes.
- Quin problema volem resoldre.
- Per a qui estem dissenyant.
- Què necessita fer aquella persona.
- Què espera aconseguir el negoci.
- Com sabrem si la solució funciona.
La diferència és que ara disposem d’una eina més durant el camí, no només al final, perquè no es tracta de substituir el nostre procés, sinó d’enriquir-lo.
Un bon resultat comença per explicar bé què busquem
Quan demanem una cosa massa general, solem rebre una resposta massa general.
«Dissenya una pàgina moderna» deixa obertes gairebé totes les decisions importants. No explica per a qui és, què ha d’aconseguir, quina personalitat té la marca ni quins límits cal respectar.
No cal escriure sempre un prompt infinit. Cal saber quina informació canvia realment el resultat. Una estructura senzilla, però amb la informació necessària, pot ser:
Context + usuari + objectiu + contingut + referències + especificacions + restriccions + accessibilitat + revisió final.
En realitat, no és una cosa exclusiva del disseny amb intel·ligència artificial. També passa quan creem contingut: abans de pensar en paraules clau o posicionament, hem d’entendre què busca la persona, respondre als seus dubtes i organitzar la informació perquè la pugui trobar fàcilment.
Les referències també ajuden a explicar una idea
A vegades sabem reconèixer el disseny que busquem, però ens costa descriure’l amb paraules. És aquí on les referències ens ajuden a aterrar les idees i donar forma a la nostra imaginació. Podem ensenyar una navegació que ens sembla clara, un ús del color que encaixa amb la marca o una pàgina que aconsegueix ordenar molta informació sense resultar feixuga. També podem explicar què ens interessa de cada referència i què no volem repetir. Potser ens agrada la jerarquia d’un web, però no el seu estil visual. O ens interessa com treballa amb les imatges, però no com organitza el contingut. El més important és donar-li detalls de la manera més eficient possible.
No es tracta de demanar-li que copiï. Es tracta de donar-li les referències necessàries per acostar-la al resultat que vols crear.
Com més clar tinguem què busquem, millor ho podrem explicar. I com més context aportem, més fàcil serà que el resultat s’acosti al que necessitem. També és interessant entendre que, quan no ho tens tan clar, et pot ajudar a desbloquejar idees. Donar-li espai per evolucionar també és important, perquè et pot portar cap a resultats que potser no hauries valorat al principi.
No totes les eines serveixen per al mateix
No totes fan el mateix. I tampoc ho haurien de fer. Algunes ens ajuden a ordenar idees, analitzar informació o plantejar preguntes noves. D’altres estan més enfocades al codi, al disseny visual, al prototipatge o a la creació de continguts.
La clau no és utilitzar l’eina més popular, sinó saber quina encaixa millor en cada moment. Les més enfocades i que utilitzo per als meus projectes de disseny són Figma —que ha fet un gir a la mateixa aplicació amb el seu nou Agent i el mode Motion—, Claude Design i Claude Code.
No necessitem trobar una única plataforma que ho faci tot. Ens interessa entendre què aporta cada una d’elles i com pot encaixar en el nostre procés. I això també requereix temps.
No deixis mai d’inspirar-te
Aquestes eines poden generar propostes, però no substituiran la teva imaginació, el teu raonament ni la teva curiositat. La teva manera d’entendre l’entorn, de relacionar-t’hi i d’interactuar-hi influeix en el teu gust, en el teu criteri i en la manera de plasmar un concepte.
Els dissenyadors ens alimentem de referències, experiències i maneres diferents de mirar el món. Com més ampli sigui el nostre univers d’inspiració, millors preguntes ens podrem fer i més fàcil serà reconèixer quan un resultat val la pena. Podem buscar referències en plataformes per nodrir la ment, no per estar al dia de tot, perquè aleshores no ens quedarien hores per crear.
Per a mi, la inspiració no es pot quedar només en les interfícies digitals; l’arquitectura, la fotografia, el cinema, la moda, el disseny editorial o els objectes quotidians també ens ensenyen a ordenar, dirigir la mirada i construir una experiència. Una eina pot recombinar referències. La nostra imaginació, en canvi, va creixent i evolucionant amb tot allò que sentim, vivim i recordem.
Per això, no deixis mai d’admirar dissenyadors, estudis, directors creatius i projectes. Tampoc deixis de llegir, de consumir cultura sense fi, de sortir a caminar, viatjar i descobrir, perquè la creativitat no consisteix només a fer una cosa diferent, sinó a trobar noves maneres d’arribar a un resultat millor.
L’experiència d’usuari és a tot arreu
L’experiència d’usuari no comença i acaba en una pantalla. És present quan comprem un bitllet, intentem entendre un senyal, utilitzem un caixer automàtic, entrem en un hospital o obrim un producte per primera vegada.
En qualsevol d’aquestes situacions podem observar què ens ajuda i què ens frena.
- Per què aquí sé de seguida què he de fer?
- Per què aquest formulari em fa dubtar?
- Quina informació hauria necessitat abans?
- Quin detall fa que me’n refiï?
- Hi ha alguna cosa que sobra?
Aquestes preguntes quotidianes ens ensenyen molt sobre disseny web i experiència d’usuari. Podem analitzar una experiència amb eines, dades o metodologies. Però abans hem d’aprendre a observar-la.
Fes-ho fàcil
El disseny UX/UI ha de ser funcional, comprensible i accessible. Però també pot tenir personalitat, sorprendre i deixar empremta. Dissenyar només des de la lògica ens pot portar a solucions correctes, però previsibles. Fer-ho únicament des de la creativitat pot produir una cosa cridanera, però difícil d’utilitzar. El repte és trobar el punt mitjà.
Innovar té sentit quan fa que una cosa s’entengui millor, simplifica el camí o aporta una manera més clara de fer les coses. No tot el que és nou millora una experiència.
Dissenyar no consisteix a acumular opcions. Moltes vegades, la nostra feina és seleccionar, reduir i ordenar. Decidir què s’ha de quedar i què podem treure. Una bona experiència permet entendre ràpidament on som, què podem fer i què passarà després. No obliga a pensar més del necessari ni afegeix passos només perquè tècnicament són possibles.
A vegades, la millor decisió no és afegir-hi res de nou. És mantenir una solució senzilla que ja funciona.
Com més fàcil sigui produir, més important serà saber decidir
Cada vegada serà més senzill generar interfícies, textos, imatges o prototips.
Per això, el valor del dissenyador no estarà únicament en la seva capacitat de produir-los. Estarà a saber quin problema val la pena resoldre, quina proposta té sentit i quina opció hauríem de descartar.
Entendre l’usuari, triar bones referències, formular les preguntes adequades i simplificar una experiència continuarà requerint criteri. Aquestes eines poden accelerar tasques, treure’ns d’un bloqueig i obrir camins que potser no havíem considerat. Però necessiten direcció.
No substitueixen la imaginació, l’experiència ni la sensibilitat necessària per entendre que darrere de cada producte hi ha persones diferents, amb necessitats i contextos diversos.
El futur del disseny UX/UI no consisteix a triar entre dissenyadors o intel·ligència artificial. Consisteix a aprendre a utilitzar la tecnologia sense perdre la curiositat, el criteri i la intenció que converteixen una proposta en una bona experiència.
Com més fàcil sigui produir, més important em sembla preguntar-nos què estem deixant pel camí.
Com a dissenyadora, no vull que la immediatesa acabi ocupant el lloc de la qualitat. Ni que la rapidesa ens faci conformar amb solucions correctes, però impersonals. Perquè quan tot es pot generar per a tothom, correm el risc de no estar dissenyant de debò per a ningú.
Dissenyar és mirar de prop. Entendre qui tens al davant i també allò que no sap explicar. I això em preocupa quan parlem d’intel·ligència artificial.
No perquè cregui que ens substituirà, sinó perquè ens pot acostumar a treballar des de més lluny. A acceptar respostes prou correctes. A construir per a un usuari genèric, una mena de persona mitjana que ho entén tot, que es comporta com esperem i que, en realitat, no existeix.
No crec que el repte sigui triar entre dissenyar amb intel·ligència artificial o sense. Per a mi, la responsabilitat és no perdre la proximitat.
Utilitzo aquestes eines per ser eficient en una part del procés i poder dedicar més atenció a tota la resta, fins i tot a coses que abans potser ni tan sols tenia temps de plantejar-me. Per explorar més, però també per decidir millor. Per avançar amb més agilitat sense perdre allò que fa que una experiència sigui propera, honesta i humana.
Encara no sé com canviarà la nostra professió d’aquí a uns anys. Segurament moltes de les coses que avui ens sorprenen acabaran semblant-nos normals. I segurament, aleshores, ens estarem fent preguntes noves.
Preguntes freqüents sobre IA i disseny UX/UI
La IA pot substituir un dissenyador UX/UI?
Pot accelerar tasques, generar alternatives i ajudar en diferents fases de la feina, però continua sent necessari entendre el context, l’usuari i els objectius del projecte. La decisió final i la responsabilitat sobre l’experiència continuen sent del dissenyador.
Què ha d’incloure un bon prompt de disseny UX/UI?
Ha d’aportar el context del projecte, l’usuari, l’objectiu, els continguts, les referències, les restriccions i el resultat que esperem obtenir. No ha de ser enorme, però sí que ha d’incloure la informació que realment condiciona la proposta.
Quina eina d’IA és millor per dissenyar?
No hi ha una única eina adequada per a tot. L’elecció depèn de la tasca: estructurar informació, treballar continguts, dissenyar pantalles, crear prototips o implementar una interfície.
Com podem evitar resultats massa genèrics?
Aportant context real, referències ben explicades, continguts propis i límits clars. Després cal provar, comparar i revisar fins a trobar una direcció que encaixi amb el projecte.
